Nou Barris Centre Comerç

Nou Barris Centre Comerç

Comerç en transformació

4 de febrer de 2019

Les IV Jornades organitzades per CTecno es van centrar en el retail, l’experiència de compra i la transformació del negoci, junt amb l'impacte i oportunitats de les tecnologies digitals.

L’ús de la tecnologia en el comerç com a mitjà per innovar té un gran valor. Sobretot per disposar d’informació sobre els clients i clientes que entren a la botiga, sigui física o en línia, s’interessen pel que ofereix l’establiment i fan les seves compres. Facilita la gestió de l’establiment i ajuda els usuaris quan requereixen informació. Però mai és una finalitat, i quan proporciona dades, cal saber analitzar-les per poder prendre decisions, el que vol dir que cal tenir-ne coneixements per a l’anàlisi, i per tan comptar amb professionals.

Les IV Jornades organitzades per CTecno, centrades en la innovació en el món del retail, l’experiència de compra i la transformació del negoci, va servir per posar en comú coneixements, preocupacions i compartir experiències entre els participants -empresaris del retail i tecnòlegs.

A la taula rodona “Comerç i tecnologies digitals: impacte i oportunitats per a les ciutats i el sector”, Guillem Vallejos, assessor de la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona en transformació digital i noves tecnologies per al comerç, va assenyalar les diferències en els nivells de maduresa digital del comerç de proximitat de Barcelona. No és el mateix parlar d’omnicanalitat a un petit comerç d’un barri de la ciutat que a un altre que basa, per exemple, la seva potència en una marca reconeguda i les seves accions comercials són de gran abast.

Mesures municipals de suport

“Primer cal analitzar i després prendre decisions”, va indicar Vallejos. Per aquest mateix motiu, va insistir en l’adopció de mesures com les que promou l’Ajuntament de Barcelona per impulsar la digitalització: oferir assessorament i coneixement als professionals del comerç a través del servei “Digitalitza’t”, organitzar tallers i càpsules de formació amb el programa “Obert al Futur”, obrir vies de finançament amb subvencions i introduir proves pilot per experimentar amb la tecnologia, al mateix temps que s’impulsen propostes per afavorir la fidelització dels clients (per exemple la targeta Viba).

Des d’aquestes perspectives, l’omnicanalitat -estratègia integrada de gestió i promoció del comerç físic i en línia- és una necessitat que el comerç de la ciutat va adoptant pas a pas, en funció dels seus recursos i coneixement.

Reinventar-se i creixement dels serveis

A les Jornades també es va posar de manifest una altra necessitat segons el parer de Maria Segarra, directora de Intueri Consulting: la reinvenció del comerç de proximitat, tot atenent a les possibilitats de la immediatesa en atendre els clients.

A la reflexió, Segarra va defensar promoure l’educació en favor d’una compra responsable, al mateix temps que posava sobre la taula el valor que adquiriran els serveis a oferir des del comerç, a més de vendre productes,. És una dada que també va destacar el professor de màrqueting de l’IESE Jose Luis Nueno, compartida per Retail.cat en les seves propostes de futur a curt i mig termini, junt amb la contractació de nous perfils professionals per al comerç, tant per a la gestió com per a la relació -assessors- amb el públic. Pere Anglada, director financer de Grup Bon Preu, en una intervenció de la taula anterior va dir: “Més important que la tecnologia és qui hi ha darrera. Més que el vehicle, la clau és el pilot”.

Segons l’enquesta Òmnibus municipal de desembre del 2017, el 69% dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona ha comprat en alguna ocasió per internet, fet que representa un creixement del 8,7% respecte al desembre del 2016. La maduresa digital global dels comerços és de 30,43 punts, fet que implica que el comerç de la ciutat té una presència digital a internet de nivell bàsic. De forma detallada, es pot considerar que el 27,5% dels comerços no té presència digital a internet; el 32,1% té una presència bàsica; el 19,0%, una presència àmplia; el 18,3%, una presència activa, i tan sols el 3,1% es poden considerar comerços digitals.

Més influència de la generació dels mil·lenials

Nueno va exposar una radiografia del comerç mundial segons la qual i amb dades demogràfiques, les generacions millenials, que no gaudeixen del mateix poder de compra de la generació anterior babyboomers, adquireixen progressivament un gran protagonisme en un horitzó de 10-12 anys, per la qual cosa cal prestar atenció a com satisfer les seves necessitats, i per com actua: “l’experiència de comprar a la botiga està lligada amb la possibilitat de connectar amb l’establiment en tot moment (la botiga connectada)”.

En opinió del professor Nueno, el comerç ha de tenir present factors com ara descomptes, digitalització, conveniència i nous formats (auge de prestació de serveis més que de venda de productes).

Deures per al comerç

A la taula rodona sobre el comerç es va tractar sobre els deures del sector. Maria Segarra, va subratllar com a valor característiques del model de comerç de Barcelona, quan botigues d’eixos comercials allunyats del centre són capaces d’adaptar-se a les noves tendències de consum, com ara satisfer productes ‘bio’ o donar prioritat al reciclaje, i va assenyalar la importància de com s’interactua amb els clients i es dona coherència a la gestió que cal fer entre tots els canals en què actua el comerç.

Joan Carles Calbet, director d’Electro Calbet i president de Retail.cat, va defensar en la mateixa línia la capacitat i futur de les botigues físiques, així com que cal una adaptació i transformació dels establiments, però també i al mateix temps reivindica una regulació del comerç físic i del que es fa en línia pel que fa a la fiscalitat.

La doctora en màrqueting de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Imma Rodríguez Ardura va afirmar que la ommicanalitat és necessària però no suficient, i va considerar que cal un redisseny de les botigues, establir vincles amb la comunitat i diferenciar-se, a més d’invertir en personal. Guillem Vallejos va destacar l’ús de la tecnologia per assolir avantatges competitius per al comerç per a un més gran coneixement del client.

Jordi William Carnes, president del Cercle Tecnològic de Catalunya, va tancar les IV Jornades CTecno amb una declaració de principis: “Tenim la tecnologia però li hem de saber posar ànima. Vivim al primer món del primer món i hem d’aprofitar l’experiència per ser innovadors i generosos”.

Ajuntament de Barcelona

Els nostres socis

Autoescola Via Julia
Drim
Clavis Grup
CMS Nou Barris
Gelatumm
Assesoria Via Julia
Pika Pika
Carregant...
x
X