Continuarem treballant per mantenir la capacitat productiva de pimes i autònoms

• El vicepresident inaugura el seminari web “Tens necessitats de liquiditat arran de la crisi de la COVID-19?”, organitzat per l’ICF i la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat.
• L’objectiu de la jornada és donar a conèixer la “línia ICF Eurocrèdit Covid-19” dotada amb 70 M€ per dotar de liquiditat les pimes afectades per la COVID-19 i preservar la continuïtat de l’activitat econòmica durant i després de la pandèmia.

El vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat avui que “el Govern de la Generalitat continuarà treballant durant les properes setmanes per obtenir els recursos d’allà on sigui i seguir mantenint la capacitat productiva de les nostres pimes i autònoms”.  En aquest sentit, ha recordat que des que va començar la pandèmia del coronavirus, “el Govern ja ha mobilitzat a través de l’ICF més de 1.100 milions d’euros per garantir la liquiditat del teixit productiu en un context inèdit i sense precedents com l’actual”.

Aragonès ha fet aquestes declaracions en la inauguració seminari web “Tens necessitats de liquiditat arran de la crisi de la Covid-19”, organitzat per l’Institut Català de Finances (ICF), la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat que ha comptat amb la col·laboració de la patronal Pimec. L’objectiu de la jornada, en la que han participat una setantena de pimes i empreses, ha estat donar a conèixer la “línia ICF Eurocrèdit Covid-19” que l’ICF i el Govern català van posar en marxa durant la primera quinzena de maig.

L’acte, moderat pel director de Promoció Econòmica, Regulació i Competència de la Generalitat de Catalunya, Lluis Juncà, ha comptat també amb la participació del conseller delegat de l’ICF, Josep Ramon Sanromà, el director del Departament de Consultoria Estratègica i Finançament de PIMEC, Pere Cots, i la directora general d’Inversions Creditícies de l’ICF, Anna Álvarez.

Els tres eixos del model econòmic del futur

Durant la seva intervenció, el conseller d’Economia ha tornat a insistir en què la recepta per sortir de l’actual crisi econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus és justament el contrari del que es va fer durant la crisi financera del 2008. "Ara cal un desplegament ampli i de gran abast des del punt de vista dels recursos públics” i  “avançar cap a un model d’economia productiva que ens faci més resilients, ens permeti generar llocs de treball de qualitat i que augmenti la productivitat de les empreses, per poder competir en qualitat i no veure’ns abocats a una competència de preu exclusivament que ens arrossegaria cap a una economia de salaris baixos. Ja hi hem estat i no ens hi volem tornar a situar”, ha assegurat.

En aquest sentit, Aragonès ha dibuixat el que ha de ser el model econòmic de futur, basat en tres eixos fonamentals, per superar la situació. El primer de tots, és “l’economia per a la vida”, és a dir, tots els sectors econòmics associats a l’estat del benestar, la salut, l’atenció a les persones dependents i també els que tenen a veure amb la recerca, la biotecnologia i l’alimentació. En segon lloc, la digitalització i la relocalització. “Cal una digitalització massiva de les empreses i les entitats d’iniciativa social, però també el foment de la indústria 4.0 que ens ha de permetre una relocalització de bona part de l’activitat industrial” ha remarcat Aragonès. I en tercer lloc, “l’aposta per una transició ecològica que ens permeti avançar cap a un nou paradigma d’economia verda”, ha conclòs.

El paper de la banca pública

Per la seva banda, el conseller delegat de l’ICF, Josep-Ramon Sanromà, ha volgut destacar el paper de la banca pública en el context actual. “Ara més que mai, en aquest moments d’incertesa i crisi sanitària, els bancs públics esdevenen una peça clau per aportar liquiditat addicional i solucions financeres específiques per a les pimes i, conseqüentment, mantenir els llocs de treball”, ha assegurat.

Finalment, el secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos, que ha estat l’encarregat de cloure l’acte, ha subratllat que el fet que l’emergència sanitària comenci a ser “menys emergència”, ens permet “començar a veure el futur amb una mica d’optimisme”. Al seu parer, després d’un impacte fort el 2020, les previsions apunten que “la recuperació a partir del 2021 serà ràpida i molt intensa”.  Finalment, el secretari ha volgut destacar el paper de l’ICF en la recuperació de les empreses i ha aprofitat també per reivindicar la necessitat d’una banca pública “per respondre als interessos de 7,5 milions d’accionistes i amb vocació de finançar projectes a llarg termini”, ha conclòs.

La línia “ICF Eurocrèdit Covid-19”, finançada al 100% amb fons FEDER

Arrel de la crisi econòmica generada pels efectes de la pandèmia del coronavirus, l’ICF i la Comissió Europea, amb el suport del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat, han activat la línia de préstecs “ICF Eurocrèdit COVID-19”, finançats al 100% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea i amb una dotació inicial de 70 milions d’euros. L’objectiu de la línia és doble: d’una banda, mitigar els efectes negatius de la pandèmia sobre les empreses i, de l’altra, preservar la continuïtat de l’activitat econòmica durant i després de la COVID-19.

Els destinataris de la línia són micro, petites i mitjanes empreses d’entre 5 i 250 treballadors amb un volum de facturació inferior als 50 milions d’euros o un balanç de com a màxim 43 milions d’euros que s’hagin vist afectades per la COVID-19.

Pel que fa a l’import dels préstecs oscil·larà entre els 250.000 euros i els 2 milions d’euros. Pel que fa al termini, les empreses podran sol·licitar els crèdits a un màxim de 5 anys, i amb fins a 1 any de carència inclòs.

Aquesta nova solució complementa la línia “ICF Eurocrèdit” que l’ICF i la Comissió Europea van posar en marxa el 2017 per impulsar el creixement de les pimes dins de l’actual programa operatiu FEDER (2014-2020) de 184 milions d’euros.