Les llars incrementen el consum de fruites i hortalisses, llegums i peix fresc

L'Anàlisi de consum en la llar, del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, corresponent a la setmana 16 d'enguany, (del 13 al 19 d'abril), constaten increments generalitzats de consum en totes les categories en relació amb la mateixa setmana de l'any anterior, amb productes amb creixements per sobre de la mitjana de fruites i hortalisses, llegums i peix fresc.

En aquesta setmana 16, cinquena després de la declaració de l'estat d'alarma, l'increment de productes d'alimentació ha estat del 50,6% respecte a la mateixa setmana de l'any passat. Per a analitzar aquesta pujada cal tenir en compte que la setmana 16 de 2019 va coincidir amb la Setmana Santa, període en el qual els ciutadans consumeixen més en bars i restaurants, la qual cosa fa que l'increment en les llars en aquest any sigui més acusat.

En relació amb la setmana precedent, el volum de compres s'incrementa lleugerament (+1,6%), la qual cosa indica que els espanyols han estabilitzat les seves compres en aquest període de confinament.

Durant aquesta setmana, la pujada s'ha produït en totes les categories, amb creixements per sobre de la mitjana de fruites i hortalisses, tant fresques (+66,1%), com transformades (+70,5%). També s'ha registrat un important creixement del consum d'hortalisses i patates fresques (+74,9%) i llegums (+77,2%).

Mentrestant, productes com l'arròs i la pasta també incrementen el seu volum de compra respecte a la mateixa setmana de 2019, però retrocedeixen entorn d'un 3% respecte a la setmana prèvia.

També és significatiu el creixement en el consum de peix fresc, amb pujades del 57,1% en relació a la mateixa setmana de l'any anterior i del 18,8% sobre la setmana 15 d'enguany. Es tracta de la primera setmana en aquest període de crisi en la qual el consum de peix fresc supera la mitjana del consum en "Total Alimentació".

D'altra banda, tots els tipus de carn experimenten alces, encara que és la carn de porc la que major increment presenta (+59,5%). Destaca la recuperació de la carn d'oví que, respecte a la setmana anterior, eleva el seu volum de compra un 40,2% i un 6,8% més que en la mateixa setmana de 2019.

El consum de pa, oli, ous i sucre continua creixent, però es detecta cert descens en la demanda respecte a la setmana prèvia (ingredients tradicionals de Setmana Santa), encara que continuen presents en les cistelles de la compra, però amb menor intensitat.

A causa de la major presència en la llar, es constaten increments significatius en els productes que habitualment es consumeixen en bars i restaurants, com a cervesa, begudes refrescants, begudes espirituoses i fins i tot cafè i infusions.

Per llocs de compra, les botigues més pròximes a les llars, com a supermercats i botigues tradicionals són les que incrementen per sobre de la mitjana el volum d'aliments que es compren en elles, amb pujades del 53,2% i 63%, respectivament. Els segueixen en creixement les botigues descompto (+40,4%) i els hipermercats (+32%)

En l'última setmana, les compres per Internet es consoliden com una de les alternatives més importants per a la compra d'aliments a causa del confinament en les llars. En relació amb la mateixa setmana de 2019, l'augment ha estat superior al 200% i, respecte a la setmana precedent, és el canal que més creixement aconsegueix, seguit dels supermercats.

En funció de les zones geogràfiques, Centre-sud peninsular, Andalusia i Nord d'Espanya observen major increment en el consum. Destaquen les pujades registrades a Madrid (+82,6%), Aragó (+79,7%) i Navarra (+73,9%).

Metodologia del Panell de Consum Alimentari (consum en llars)

El panell de consum alimentari en llars (panell de compres), estudi del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació inclòs en el Pla Estadístic Nacional té per objecte conèixer la demanda directa d'aliments en les llars espanyoles (consum en llars), mitjançant la recollida i l'anàlisi de manera sistemàtica de la informació del que compren els espanyols per al seu consum en la llar, quant els costa i quan i on el compren, investigant les diferències dels hàbits de compra de les llars segons la seva diferent situació geogràfica i els diversos factors que caracteritzen a les famílies espanyoles. Per a això s'aplica la següent metodologia:

Totes les llars de la península, Balears i Canàries, sense incloure Ceuta i Melilla (18.716.109 en 2020 i 18.582.890 en 2019).

Quan es parla de llar, s'entén com a tal a la persona o conjunt de persones que ocupen en comú un habitatge familiar o part d'ella, que consumeixen aliments i altres béns amb càrrec a un mateix pressupost.

En algunes categories d'aliments i begudes cal tenir en compte el pes que tradicionalment tenen en el canal d'hostaleria i restauració que és major que en el canal del consum en llars. Cal advertir que encara que hi hagi increments de compra en les llars més pronunciades enfront del mateix període de l'any anterior, aquests increment no suposen una recuperació del consum total (llars+fora de la llar).

Mostra: 12.500 llars que registren diàriament les seves compres amb un lector òptic. L'elecció d'aquesta mostra és a l'atzar amb un mètode de dues etapes. En la primera se seleccionen els punts de sondeig en funció de la grandària de les poblacions per a cadascuna de les regions. En la segona, se selecciona els col·laboradors en cadascun dels punts triats.

El sistema de recollida d'informació és a través de lector de codi de barres.

Els criteris de segmentació de les llars sobre els quals és possible realitzar l'anàlisi de comportament de compra en el seguiment setmanal són les zones geogràfiques i comunitats autònomes.

Per cada compra realitzada, la llar informa de l'establiment en el qual ha adquirit el producte el que permet conèixer la importància dels diferents tipus d'establiments en la distribució final. Els establiments considerats són els següents:

• Hipermercat,
• Supermercat / Autoservei,
• Botiga descompte,
• B. Tradicional: peixateries, carnisseries / xarcuteries, lleteries, herboristeries, botigues de congelats, mercats i places, fleques, bars / cellers, farmàcies, verduleries / fruiteries, botigues d'alimentació / comestibles i ultramarins,
• Altres canals: economats / cooperatives, venda a domicili, mercats ambulants, autoconsum, compres directes al productor, resta (inclou comerç electrònic).